Initium

Can Prunera Museo Modernista, Sóller (Mallorca) 2011


CONNEXIONS INSOSPITADES

Ell va néixer un 13 de desembre. Gairebé ningú no es va adonar que aquell dia s’havia produït un eclipsi de lluna. Regnava el signe zodiacal d’Equus. Ell va créixer i cada 13 de desembre cercava al cel la constel·lació de referèn- cia. Es va fer gran, molt gran, i no va aconseguir mai, hi hagués o no hi hagués eclipsi, veure al firmament la seva formació d’estrelles, de manera que es va acontentar i acomodar en un altre signe, més obvi i més participatiu: el de Sagitari.
Ell, mentre dibuixava camins i, als costats, dreceres, es va imaginar a si mateix com a fetus latent al ventre d’un èquid. S’hi sentí feliç i trist a la vegada. Feliç perquè, en aquell ventre de nit fosca i espessa, enraonà sobre el seu destí i sobre el dels altres, i aprengué a comprendre i estimar les seves possibilitats reals. Per altra banda, en la in- sonoritat d’aquell ventre estava trist perquè patia de mal de somnis. En especial, d’aquell somni repetitiu i insistent en què les estrelles noves morien no només en haver enviat el senyal que avui nosaltres, observadors, entenem malauradament a mitges. De totes maneres, ell no s’ha fet sobre nosaltres grans expectatives i, amb les mans a les butxaques i passejant pel bord de les seves nits i els seus dies, se’l pot veure vessant una llàgrima infinita i eterna com la mirada del cavall que vol, sense poder, explicar que és a la seva harmoniosa anatomia on podem trobar, finalment, el signe atapeït d’Equus.
L’altre que, l’any 1950, va dibuixar l’esquelet, la carcassa dels malsons de Miquel Mesquida, va ser Joan Ponç, a qui aquell va obsequiar amb l’íncub expressionista i màgic de les nits plenes o absents d’astres.

Juanjo Oliva